“Hola,
Os escribo porque me interesaría que me realizárais dos figuras de un Don Quijote y Sancho al estilo de siluetas de Saura. ¿Sería posible?”

Aquest va ser el primer missatge que Leyre ens va escriure. Un correu electrònic breu però que amagava, sense nosaltres encara saber-ho, una història extraordinària de perseverança i autoconfiança.

Ràpidament li vam contestar que per descomptat ens encantaria donar-li forma a el projecte! ja que, encara que el nostre treball ja és molt creatiu, hi ha encàrrecs fora del comú que et fan ser-ho encara més i amb els quals fluïm enormement durant la seva creació al taller.

Així que ens va enviar un petit esbós tret d’internet, que nosaltres vam reproduïr a mida real i a partir del qual vam començar a treballar.

Aquesta és la història que ens va captivar i que va fer que aquest cartell fos tot un repte per a nosaltres:

L’any 2010, Leyre treballava en una productora de cinema i, encara que era feliç, ella somiava amb la idea de ser professora algun dia.

Sense pensar-ho molt, va decidir presentar-se a oposicions a Navarra i a Aragó i es va preparar només tres temes (dels setanta-tres que entraven a examen).

Un d’aquests tres temes era ‘El Quixot’. No va tenir la sort que sortís cap d’ells i no va aprovar.

Al 2014, va tornar a presentar-se, amb alguns temes més, però tampoc va tenir sort, no li va sortir cap d’ells i va suspendre per segona vegada.

En aquell moment, la Leyre va començar a tenir clar que volia ser docent a qualsevol preu. Li va posar més energia i es va posar a estudiar molt seriosament. I, tot i que justament aquells anys següents no van convocar oposicions, ella va seguir estudiant al màxim. La seva mare (ai, les mares!) va ser la persona que més la va ajudar, escoltant els temes que s’aprenia, dia rere dia. Se’n va arribar a preparar quaranta. Però “El Quixot” seguia sent el seu preferit, sempre. De fet, era el que ella volia que li sortís a l’examen i el que solia recitar contínuament a la seva mare.

Durant unes festes nadalenques, a la casa del poble dels seus pares, a Navarra, la seva mare va decidir posar un arbre de Nadal de fusta en una paret de menjador. El pare li va preguntar què posarien quan traguessin aquest arbre i la seva mare va respondre: “Mira, deixarem el clau, i el dia que la Leyre aprovi les oposicions, hi posarem un Quixot!”

L’any 2018, van tornar a convocar oposicions i la Leyre es va presentar a Catalunya i a Aragó. Va aprovar a les dues amb plaça (encara que en cap de les dues li va sortir ‘El Quixot’!)

Va quedar pendent, doncs, fer aquest Quixot per penjar a la paret, ja que sempre van tenir clar que aquest premi havia de ser-hi. Van començar a veure dissenys i els va agradar molt el d’Antonio Saura, pintor aragonès. Així que, com que les oposicions havien estat a Catalunya i a Aragó, van decidir que la figura havia d’estar creada per algun/a artista català/na. I buscant opcions en xarxes socials i internet, van donar, per sort, amb nosaltres 🙂

El resultat final, quan tot cobra sentit. És el moment de separar-te de l’obra, prendre distància i tractar d’observar des dels ulls de la persona que acollirà el teu treball. I aquesta satisfacció que sents t’indica que tot està bé ❤️

I aquí deixem un espai per quan ens enviïn la fotografia del cartell penjat a casa dels seus pares, que ens consta que encara no han pogut anar al poble.

Nervioses per veure’l al seu lloc!

 Si tu també vols que forgem el cartell de la teva vida, aquí trobaràs algunes idees de dissenys i tipografies.

També pots escriure, a nicknom@nicknom.com, si vols que dissenyem juntxs un producte totalment personalitzat.

T’animes a escriure en ferro?