Reflexions en temps de confinament

Reflexions en temps de confinament

Els dies previs a l’estat d’alarma, ens plantejàvem com faríem el confinament, com ens relacionaríem les dues, com hauríem de treballar.

De cop, allò que semblava tan llunyà ens va començar a preocupar a nivell de salut, òbviament, però també patíem pel nostre estimat projecte laboral. Ens ha costat molt arribar fins on som. Tenim la gran sort de gaudir de la nostra feina, de la nostra passió. De sobte vam veure com, després de tants anys lluitant, fent i desfent, reinventant-nos… quan per fi havíem aconseguit una certa estabilitat i començàvem a recollir els fruits … ara tot perillava.

“Vaig entrar al taller i el vaig observar. Les llàgrimes em queien galtes avall. Era una mescla de frustració, ràbia i por pel que podia venir. Por de perdre-ho tot sense poder fer-hi res.” (Mireia)

Però la incertesa et fa vulnerable, i la por no et deixa actuar. Així que, després de passar uns dies intranquil·les vam decidir actuar i transformar tot allò que estàvem sentint. Reinventar-nos, altre cop.

L’aventatge de tenir un projecte amb algú és que quan una trontolla, l’altra se sent amb la responsabilitat d’animar-la. Com una balança, sempre buscant l’equilibri.

Així han estat aquestes setmanes: Ens hem buscat dins la complexitat del moment i ens hem trobat, confinades, però hi érem les dues, la Mireia i l’Ari, amb ganes de seguir creant juntes. I, com sempre hem fet, hem connectat en el punt on les coses flueixen, sense oblidar els nostres principis ni la nostra essència. I, fins i tot, sorgeixen noves emocions. La distància ens ha ajudat a percebre noves sensacions. Perquè el “no poder” et fa buscar noves rutes i noves maneres d’arribar a la gent, a vosaltres.

I ara sentim que queden lluny aquells dies. Sentim gratitud cap a les persones que seguiu confiant en la nostra feina, malgrat les circumstàncies.

Ens sentim satisfetes de ser qui som i capaces de seguir somniant i d’il·lusionar-nos com aquells primers dies de fa tants anys, quan vam començar a crear juntes en un raconet de casa l’Ari.

Ens sentim felices d’haver viscut un Sant Jordi confinat que mai oblidarem. Per nosaltres és el dia més bonic de l’any i enguany se’ns va obrir la possibilitat de compartir-lo amb més intensitat que mai. Fer de missatgeres i poder repartir tant d’amor ha estat de les coses més emocionants que hem fet mai!

Gràcies a vosaltres, que us vau volcar en regalar virtualment les nostres rosespersempre, ens vam trobar immerses dins una experiència meravellosa amb la que junts, hem aconseguit fer una donació de 660 € al moviment #Joemcorono. Impressionant, oi?!

“Hem après que davant tanta incertesa, el nostre camí és seguir creant i, sobretot, CONFIANT”

Gràcies altra vegada per acompanyar-nos.

Cuideu-vos molt

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.